Marian Burguès
Sabadell del meu record
Joan Sallent, Impressor
1929

"La Cobertera havia estat un barranc esfereïdor, amb grosses alzines al fons i unes barraques que hi havien fet els gitanos i bohemis sense xopluc. [...] A la Cobertera hi abocaven la major part d'aigües pluvials conduïdes fins allà per recs o canals secs que, eixint de la via del carril, travessaven els camps d'en Mateu de la Marca. El salt de l'aigua de la pluja motivà que s'enfondís i s'eixamplés aquell loc. A les ribes a sota de la capa de roca calissa hi havia alguns forats on les òlibes hi niaven. Les òlibes o xibeques, com s'anomenen en alguns indrets, són uns ocells de nit, molt decoratius, d'un plomatge tan fi i de tintes tan delicades que tenien admiradors. Això feia que alguns arriscats, amb cordes o escales, ben lligades s'atrevissin a caçar-les al seu temps, quan les cries eren ja fetes. [...] La Cobertera es troba al capdavall de l'actual carrer de Bilbao, que parteix el carrer de Covadonga. Actualment ha perdut l'aspecte desagradable de quan ens referim en aquesta nota [...] de fa alguns anys, totes les deferres de construcció que es fan a la ciutat allà són abocades; actualment hi ha guanyats ben bé uns divuit o vint metres de ço que abans era estimbat. La Cobertera tenia una tradició que no sé què té de veritat. Es contava entre la mainada que el Pere Minaire, un senyor de levita, barret i bastó, un dia, després d'haver-hi tirat bastó i barret al fons, s'hi tirà ell i quedà mort."